La muntanya maleïda es una novela·la histórica Begoña García Carteron configurado en Barcelona 1890, plena revolta Obrera. És la hora del sindicalisme naixement he anarquisme al costat de floriment d intel·lectuals he artistes modernistes com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Quan es un atemptat produeix para el Processó de Corpus en permanencia què diverses personas, el Ciutat es señalada en estat de setge. Dos joves, caja de cigarros d’un teatre anomenada Magda he otra anomenada Tina, Són detingudes he tancades en un calabós del Castell de Montjuïc en són salvatgement torturades, acusades d’haver deixat al carrer cánones bombes ,, una cosa que no tienen el FET; més són interrogades sobre el parador d’en el Pep, Germà de Magda, acusat per l’atemptat del Liceu. Durant angoixant aquest temps reinventar ayer he recorden seves su vivències haver alliberat hace anys una nena mèdium anomenada Angèlica aquí desconfien autèntics sobrenaturals poders que posseeixi. No obstant això, Aquesta nena i les seves activitats espiritistes deberán ser motiu que Tina he Magda siguin alliberades ja que descobreix que aquestes detencions juntament amb la desenes personas inocentes que estaven en espresso, Són un equívoc. Garcia Carteron planteja la novela seva·el des del punt de vista les protagonistes amb algunos referències feministes tengo una defensa de la llibertat ultrança a. En aquesta línia llisca, vegades veladament he descrito tambi amb detall, el reivindicació de la Llibertat sexual o l’homosexualitat. La ambientació yo no prosa passen de correctes, he probar més aviat pròpies d’un best-seller tècnica del mateixa de manera que el pattern, simple summament tot i el rocambolesc resurge la mèdium. También les protagonistes els falta profunditat, así que tot el permis narratiu es pla, convencionales me Pobra. En aquesta amalgama de fet històrics he ficció, el autor aprofita para ridiculitzar l’Església presentant-l’arcaica com i els seus representantes en el modo grotesco los perversos. El llibre no ofereix interés ni Pel estilo seu ni pel tractament del objeto.